Entre Roses i Cadaqués, Cap de Creus i Cap de Norfeu, la costa verge de l’Empordà. El naufragi desitjat. Cavallets de mar, corriols de pedra seca, oliveres, pins, penya-segats, estels. El far, el foc de la lluna, el mar. La mar de la fi del món, abastable i humana. Perquè Jóncols també és vida, aquell indret on dir “si em perdo, busqueu-me aquí”. Cala Jóncols és natura. Cala Jóncols és chill out. Música, pesca, aroma, poesia. Cuina d’amor, navegació. Nits de platja, cel i conversa.
Us imaginàveu un hotel aquí?
Nosaltres tampoc.